Els animals es consideren geriàtrics quan superen el 75% del seu rang d’edat. Per tant les races gegants que tenen una esperança de vida de 7-10 anys entren en l’etapa geriàtrica molt abans que les races miniatura que poden viure entre 15-18 anys.
Així doncs, podem considerar geriàtrics els gossos de raça gegant a partir dels 6-7 anys, entre 8-9 anys els gossos de raça mitjana i a partir de 10-11 anys les races miniatura i els gats.
Canvis fisiològics
En general, la disfunció degenerativa dels òrgans, particularment el cervell, el fetge i els ronyons, pot causar efectes farmacodinàmics més profunds per als anestèsics, inici de l’acció retardada, major durada de l’efecte i predisposar al pacient a un major risc d’efectes adversos
El requeriment total d’anestèsics disminueix proporcionalment amb la disminució de la funció cognitiva i sensorial. Aquest augment de la sensibilitat als fàrmacs pot ser causat per la pèrdua de neurones, de neurotransmissors, de l’afinitat dels receptors i canvis en la mielinització.
A nivell cardíac podem trobar fibrosi miocàrdica i engruiximent de les partes ventriculars que disminueixen la reserva funcional i la despesa cardíaca, així com la capacitat per autoregular el flux sanguini i de mantenir pressió arterial.
La disminució de la compliància toràcica, atròfia dels músculs intercostals i disminució de l’elasticitat alveolar provoquen una disminució de la concentració d’oxigen.
El sistema renal pateix canvis que poden no ser evidents clínicament. És habitual una degeneració de les nefrones del 50% en pacients geriàtrics. Disminueix la TFG i la circulació sanguínia. Els fàrmacs que s’excretin via renal tindran una durada més llarga.
La massa del fetge pot disminuir un 50%, i disminueixen els enzims hepàtics disponibles i els productes generats pel fetge com els factors de coagulació, proteïnes plasmàtiques i glucosa. Tot això afecta el metabolisme i l’excreció dels fàrmacs.
Els animals geriàtrics tenen menys massa muscular i menys aigua però més percentatge de greix i canvia la distribució dels fàrmacs liposolubles o hidrosolubles. La taxa metabòlica basal disminueix, hi ha menor capacitat de termoregulació, hipotèrmia i disminució de la CAM.
Consideracions anestèsiques
En aquests animals és important fer una bona anamnesi, exploració, auscultació cardio-pulmonar, analítica completa amb SDMA i coagulació, urianàlisi i, si es creu necessari, ecografia abdominal, radiografia toràcica, ecocardiografia i electrocardiograma.
El dejuni preanestèsic s’ha de limitar a 8 hores per prevenir la hipoglucèmia, mentre que l’aigua s’ha d’eliminar 1 hora abans de la premedicació.
És imprescindible el monitoratge anestèsic com a mínim de SpO2, ECG, EtCO2, pressió arterial i temperatura.
No hi ha un protocol ideal per a pacients geriàtrics. Cal adaptar-lo a cada cas, en funció de cada necessitat. Les dosis solen reduir-se a la meitat a causa de la major sensibilitat i la distribució, metabolisme i excreció reduïda. L’oxigenació prèvia durant 5 minuts ajudarà a augmentar la fracció d’oxigen present als pulmons i a la sang arterial.
És important controlar l’animal durant la fase postquirúrgica fins que recuperi totes les funcions fisiològiques i evitar la hipotèrmia que retardarà la recuperació. Deixar-lo en un espai tranquil, sense sorolls amb un llit tou i buidar la bufeta farà més confortable la seva recuperació.