Fluïdoteràpia durant el període perianestèsic

La fluïdoteràpia durant el període perianestèsic és important per mantenir les pèrdues de líquids i és necessària per tenir una via intravenosa permeable per poder administrar fàrmacs intraquirúrgics en cas necessari o d’urgència.

En cirurgies programades, els animals haurien d’entrar a quiròfan amb una hidratació  correcta i sense alteracions electrolítiques.

No tots els animals requereixen el mateix tipus de fluids, ni la mateixa velocitat d’administració o volum. Hem de tenir en compte l’espècie, les possibles patologies, el tipus de procediment i la durada.

Per seleccionar els fluids, tindrem en compte si l’animal està sa, o presenta alguna patologia.

Fluïdoteràpia durant el període perianestèsic

La solució de manteniment recomanada en animals sans és el Ringer Lactat (RL) ja que és el més fisiològic, però si l’animal té alguna patologia s’han d’administrar el fluids adequats per a cada cas, per exemple:

  • Insuficiència renal: RL suplementat amb KCl en funció dels nivells de potassi.
  • Insuficiència hepàtica: Isofundin®, ja que no conté lactat.
  • Obstrucció uretral: Solució Salina 0,9% fins desobstruir, després valorar el potassi i continuar amb RL suplementat amb clorur potàssic en funció dels nivells de potassi.
  • Hiperkalèmia: Solució Salina 0,9% fins normalitzar els valors.

Per determinar la velocitat d’infusió, tindrem en compte l’estat d’hidratació del pacient, el tipus de procediment, l’espècie, possibles patologies, les pèrdues i la durada de la cirurgia.

És important no excedir-se en la quantitat de fluids administrats ja que podem provocar sobrecàrrega vascular, tenir-ho en compte en cirurgies llargues i en animals cardiòpates ja que podríem provocar edema pulmonar.

Les recomanacions del American Animal Hospital Association són 5ml/kh/h gos i 3ml/kg/h gat per a pacients normovolèmics(1)

En cirurgies laparoscòpiques un estudi recent recomana 10ml/kg/h(2)

Fluids a més de 10ml/kg/h poden provocar hipervolèmia, edema pulmonar, alteracions en la coagulació, reducció de la motilitat intestinal, reducció de l’oxigenació tisular, i augment del risc d’infecció entre d’altres.

En cirurgies de llarga durada, s’han de reduir els fluids un 25% cada hora de procediment fins arribar al volum de manteniment, sempre que el pacient estigui estable. També hem d’adaptar el volum de fluids a les pèrdues que puguin sorgir durant la cirurgia, per exemple en hemorràgies intraoperatòries.

L’administració de fluïdoteràpia postanestèsica varia en funció de les possibles complicacions durant el procediment.

En animals geriàtrics i pacients amb malaltia renal o pèrdues contínues de líquids per exemple per malaltia gastrointestinal és important continuar amb la fluïdoteràpia, adaptada a les necessitats, després de l’anestèsia.

Durant el període d’administració de fluids, s’ha controlar l’estat d’hidratació, la freqüència cardíaca, respiratòria, TRC, color de les mucoses, pes, producció d’orina, densitat urinària, etc, per prevenir la sobrehidratació.

Podeu veure el pòster que vam publicar a on parlàvem del PVI com a eina per a optimitzar la fluïdoteràpia intraquirúrgica, clicant aquí.

1. Fantoni D, Shih AC.Vet Clin North Am Small Anim Pract. 2017 marzo).

2. Intraoperative fluid therapy for video-assisted ovariohysterectomy in dogs, Marília Teresa de Oliveira, J Vet Sci. 2021 May)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.