Com interpretar el dolor en la espècie canina

En els gossos el dolor pot resultar molt difícil de valorar ja que depèn de la raça i l’aprenentatge i per tant cada individu l’expressa de manera diferent.

Aquesta subjectivitat suposa un problema a l’hora de valorar el grau de dolor, per tant hem d’utilitzar mètodes objectius per saber si el pacient té dolor o no.

Durant el període postoperatori és fonamental realitzar un seguiment del pacient per detectar canvis associats al dolor i poder actuar d’una manera efectiva administrant més analgèsia. Tenim marcadors per a l’avaluació sensorial, com són el cortisol, el lactat i la glucosa que s’eleven significativament com a resposta d’un estímul nociceptiu, però també podem valorar-lo observant el comportament de l’animal.

Les escales de valoració del dolor, com l’escala de Glasgow, permeten considerar de forma coherent si l’animal requereix analgèsia. Com que són escales objectives, el resultat no varia en funció de qui faci l’avaluació.

Valorem donant una puntuació segons el comportament de l’animal respecte el seu entorn i respecte la ferida o la zona on presenta dolor, i s’obté una nombre que ens indica si l’analgèsia és adequada.

En cas que la puntuació sigui >5 caldrà reconsiderar l’analgèsia que s’administri al pacient.

Quan l’animal no està hospitalitzat, per saber si té dolor, ens basarem en la seva actitud durant la consulta i a casa. És important preguntar als propietaris si l’animal presenta canvis de conducta (Taula 1), per valorar si l’animal té dolor.

Estar familiaritzat amb la conducta habitual de l’animal facilita l’observació de canvis en les seves rutines o de l’aparició de noves.

Podeu també consultar els nostres butlletins sobre com interpretar el dolor en els gats i en els conills.