Prevenir complicacions durant l’anestèsia 

Quan planifiquem una anestèsia és important tenir en compte diferents punts que ens ajudaran a prevenir complicacions durant l’anestèsia i minimitzar les complicacions anestèsiques.

El primer és elaborar un protocol anestèsic adaptat tenint en compte el procediment quirúrgic, l’espècie, l’edat, la raça i les possibles patologies.

Començarem escollint els fàrmacs pre-anestèsics segons les característiques de l’animal, l’anamnesi, l’examen físic les proves realitzades. Valorem el caràcter de l’animal si és nerviós, agressiu o tranquil i en funció de tot això adaptem les dosis dels fàrmacs.

És important saber de quina freqüència cardíaca partim, ja que després, en funció dels fàrmacs utilitzats, la freqüència es pot reduir a la meitat.

Un cop administrada la sedació, deixem l’animal tranquil durant 10-20 min perquè els fàrmacs facin el seu efecte. Quan estigui relaxat, podem posar el catèter intravenós i rasurar la zona quirúrgica.

A partir d’aquest moment, els animals ja van perdent temperatura, hem de procurar que no es quedin directament sobre el terra, i col·locar sempre una manta o un protector aïllant sobre la taula o les superfícies fredes. D’aquesta manera comencem a prevenir la hipotèrmia des del principi.

Abans de la inducció anestèsica tindrem preparat el tub endotraqueal (millor agafar 3 mides per poder escollir el que millor s’adapta, que no sigui ni massa petit, ni massa gran de diàmetre) i el laringoscopi per si hi ha dificultat per intubar.

Sempre escollim el tub segons el diàmetre, no l’allargada, i calculem fins on l’introduïm mirant la distància des de l’entrada de la boca fins a la part cranial de l’escàpula, si cal podem tallar el tub per reduir l’espai mort.

Aprofitem per anar preoxigenant amb mascareta, d’aquesta manera si tenim algun problema durant la intubació, tardarà més en presentar hipoxèmia.

Posem l’ECG per saber la freqüència cardíaca i veure si hi ha alguna arrítmia (bloquejos de 2n grau, CPV…) causada per algun fàrmac utilitzat a la sedació. En funció de la freqüència podrem utilitzar diferents fàrmacs inductors per augmentar-la o disminuir-la (propofol, alfaxalona, ketamina, diazepam, fentanilo…).

També podem valorar la pressió arterial i la saturació d’oxigen, sobretot en animals amb patologies o geriàtrics.

Administrem el fàrmac inductor lentament (el podem diluir) i esperem que faci efecte, si no ho fem i tornem a administrar un altre bolus, podem sobredosificar. Si esperem 1-2 minuts, tindrem menys apnees post-inducció.

Intubem, subjectem el tub i inflem el cuff a la pressió adequada.

És important moure el mínim possible el tub endotraqueal per no lesionar la tràquea. En les cirurgies en les que hem de canviar l’animal de posició, desconnectar el tub de l’equip cada vegada que el moguem i sobretot vigilar el moviment tub durant les neteges de boca.

Connectem a l’equip anestèsic i acabem de posar tot el monitoratge. Posem lubricant ocular per evitar que s’assequin els ulls ja que durant l’anestèsia disminueix la producció de llàgrima.

Anem omplint el full de registre anestèsic. Ens és molt útil per saber els fàrmacs i les dosis que hem administrat, i per valorar els canvis dels paràmetres monitorats durant el procediment anestèsic-quirúrgic i poder anticipar-nos a les possibles complicacions (hipotensió, hipertensió, hipotèrmia, bradicàrdia, taquicàrdia, arrítmies, hipòxia-hipoxèmia…)

Un cop acabada la cirurgia, comprovem que l’animal continua amb una saturació d’oxigen superior al 95% amb oxigen al 21% (o aire ambiental). En el cas que baixi la saturació, podem fer maniobres de reclutament alveolar administrant oxigen a una pressió de 25-30 mmHg durant 25-30 segons, d’aquesta manera obrim els alvèols col·lapsats durant l’anestèsia. Per últim, quan tot està correcte, deixem l’animal en un lloc tranquil, calent i controlat perquè es desperti sense estrès.