Transmissió del dolor
Davant d’un senyal nociceptiu es desencadenen una sèrie de processos que es realitzen a diferents nivells i que determinen la resposta a l’estímul, tant en intensitat com en durada. Aquests processos són: la transducció, la transmissió, la modulació i la percepció.
Amb l’analgèsia multimodal podem actuar sobre les diferents vies del dolor i aconseguir una analgèsia més eficient reduint les dosis dels fàrmacs i per tant els seus efectes secundaris.
Els anestèsics locals bloquegen la propagació del senyal nociceptiu de manera que no arriba l’estímul al cervell i per tant no es genera la resposta dolorosa. Els podem utilitzar tant per a l’exèresi de petits nòduls com per a bloquejos de nervis perifèrics o epidurals.
Monitoratge del dolor intraquirúrgic
L’augment de la freqüència cardíaca, respiratòria i la pressió arterial, són conseqüències hemodinàmiques del dolor. Aquestes alteracions repercuteixen negativament en la despesa cardíaca i la perfusió dels òrgans i teixits i per tant, s’han d’evitar.
Per monitorar el dolor intraquirúrgic de manera anticipada utilitzem el monitor PTA (Activitat del To Parasimpàtic) que ens permet valorar l’Índex d’Analgèsia-Nocicepció (ANI)
Valors de PTA [50-70] corresponen a la zona d’analgèsia adequada, i correspon a un to parasimpàtic relatiu que predomina sobre el to simpàtic.
Quan el valor PTA baixa de 50 és molt probable que en els 10 minuts següents tingui lloc una reacció hemodinàmica per tant podem actuar preventivament abans que es produeixin les conseqüències que afectaran negativament sobre l’homeostasi.
Cas clínic. Bloqueig del nervi ciàtic i femoral
L’Ona és una galgo de 10 anys que presenta un nòdul a nivell del 5è dit de l’extremitat posterior esquerra. A causa del ràpid creixement es decideix amputar a nivell del metatarsià.
A l’analítica es detecta anèmia lleugera, leucopènia i hipoalbuminèmia. L’exploració, la radiografia toràcica i l’ECG són normals.
Les amputacions són cirurgies molt doloroses per la qual cosa s’inclou dins del protocol anestèsic el bloqueig del nervi ciàtic i el femoral amb anestèsia local (bupivacaïna).
L’Ona va mantenir la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la pressió arterial constants durant tota la cirurgia i els nivells de PTA van estar per sobre de 50 (51-74).
Amb el bloqueig d’aquests nervis vam bloquejar sensitivament la zona de la cirurgia evitant la transmissió i per tant la percepció del dolor i les alteracions hemodinàmiques derivades.