Ús del Tub Endotraqueal

El tub endotraqueal és fonamental durant el procés anestèsic per assegurar la permeabilitat aèria, administrar oxigen i agents volàtils, poder proporcionar ventilació mecànica i prevenir l’aspiració pulmonar.

Actualment podem trobar tubs endotraqueals de diferents materials: silicona, PVC i cautxú. També n’hi ha amb reforçament interior per evitar que es dobleguin i perdin la llum, i finalment tenim les mascaretes laríngies per a gats i conills.

Els tubs de silicona són flexibles i s’adapten millor a la tràquea, són més resistents i reutilitzables.

Els tubs de PVC són més rígids i només d’un sol ús.

Els tubs cautxú han caigut en desús en la pràctica veterinària ja que són opacs i no permeten veure si hi ha secrecions a l’interior.

Segons la pressió del cuff, els podem classificar en alta pressió i baix volum o alt volum i baixa pressió.

En els tubs d’alt volum, la pressió queda distribuïda per una major superfície de la mucosa i generen menys dany epitelial.

Però tots els tubs poden causar danys a la tràquea si se sobrepassa la pressió del cuff o es mouen en excés (com en el cas de les neteges de boca). Un excés de pressió disminueix el flux sanguini de la mucosa traqueal i conseqüentment pot comportar un dany de l’epiteli.

La pressió a l’hora d’inflar el cuff ha de ser l’adequada per a poder desenvolupar les accions principals, però és molt important evitar un excés de pressió per no lesionar l’epiteli.

En gats està descrita la ruptura traqueal iatrogènica per excés de pressió del cuff o per moviment del tub.

En el cas dels gossos no s’ha descrit ruptura traqueal secundària a la intubació, però sí necrosi traqueal.

L’inflament ideal del cuff hauria d’exercir la mínima pressió a la mucosa endotraqueal i, alhora, evitar que pugui passar material entre el cuff i la paret traqueal.

S’utilitzen 3 mètodes per comprovar que el cuff està suficientment inflat.

  • MOV (minimum occlusive volume): Es tanca la válvula de pressió de l’equip anestèsic i s’infla el cuff gradualment al mateix temps que es realitza una inspiració assistida a una pressió màxima de 10 cm H2O, el cuff està prou inflat quan no hi ha fugues.
  • PBP (pilot balloon palpation): S’infla el cuff en funció de la palpació del pilot balloon.
  • Manòmetre: S’infla el cuff amb una pressió determinada. Els valors de pressió recomanats en veterinària estan entre 19-25 mm Hg.

Segons els estudis realitzats les dues primeres tècniques sobrepassen la pressió mínima per no causar dany a la mucosa (estudis avalen que inflar sense cap dispositiu de mesura de pressió, comporta assolir pressions molt altes, de més de 70 mm Hg.).

És important seleccionar el diàmetre de tub endotraqueal adequat segons el diàmetre de la tràquea i sempre és millor utilitzar els tubs d’alt volum i baixa pressió. El tub ha de ser del diàmetre adequat, el més ampli que passi per la laringe sense forçar l’entrada. Prèviament, s’ha de calcular la longitud que s’introduirà; ha d’anar des dels incisius fins a la part cranial de l’escàpula. (per reduir l’espai mort, es poden tallar).

Per assegurar una pressió adequada, és necessari l’ús d’un aparell específic, ja sigui un manòmetre o les xeringues que indiquen la pressió exacta del pneumo.

En el cas d’inflar-lo a cegues cal saber que, si el tub és del diàmetre adequat, el pilot balloon no quedarà pràcticament inflat, és a dir, que amb poc volum el tub farà la seva funció.

En el vídeo veiem com quan el pilot ballon està molt inflat, la pressió del cuff és excessiva i a la pressió adequada queda inflat a la meitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *