Es pot consultar l’article sencer a la revista Clinanesvet 24
A la clínica diària sovint cal realitzar sedacions per poder dur a terme alguns procediments clínics, exploracions o proves diagnòstiques, ja sigui perquè l’animal no coopera, perquè és molt nerviós o perquè l’acte clínic és lleugerament dolorós.
En animals joves i sans podem utilitzar qualsevol tipus de protocol, ja que aquests animals compensaran fàcilment els efectes cardiovasculars i respiratoris produïts pels fàrmacs utilitzats.
En els animals d’edat avançada, encara que no tinguin cap patologia s’han d’utilitzar protocols adequats, i generalment amb dosis menors, suplementar amb oxigen i realitzar monitoratge més exhaustiu.
En els animals que presenten alguna patologia cal adaptar els protocols i utilitzar fàrmacs que no produeixin efectes secundaris que puguin descompensar la malaltia.
Sempre que anem a realitzar una sedació, sigui per al procediment que sigui, hem de realitzar una exploració, una anamnesi completa i la proves que es considerin oportunes.
És important que l’animal estigui en dejú, ja que una regurgitació o un vòmit podrien provocar una pneumònia per aspiració.
Aquest article descriu com realitzar sedacions per procediments curts d’animals classificats com ASA I i II; des de quina informació serà necessària per fer una bona anamnesi i quines proves complementàries poden ser útils fins a com desenvolupar el protocol anestèsic.
Trobareu l’article sencer a la revista Clinanesvet Num, 24 (clicant l’enllaç).