Pulsioximetria

La pulsioximetria ens indica l’estat de perfusió i oxigenació perifèrica. Amb el pulsioxímetre obtenim el valor de la saturació d’oxigen de l’hemoglobina en sang arterial de manera no invasiva. És un valor fonamental durant l’anestèsia sobretot quan s’utilitzen FiO2 baixes i també durant la recuperació anestèsica.

La saturació d’oxigen ha de ser superior a 96%, ja que aquests valor es correspon amb una pressió parcial d’oxigen en sang arterial superior a 80mmHg, i per sota d’aquest valor ja es considera que hi ha hipoxèmia.

Si el valor baixa per sota del 95% l’oxigen no arriba bé als teixits i tenim una mala oxigenació i perfusió. No podem basar-nos en el color de les mucoses ja que quan les mucoses estan cianòtiques l’animal ja està severament hipoxèmic.

La pinça del pulsioxímetre la podem posar a la llengua, llavis, vulva, prepuci, en els dits o en zones de pell blanca perquè hi hagi una bona lectura. La pigmentació de les mucoses, la llengua freda o seca i el moviment del pulsioxímetre poden donar un mal senyal i lectures errònies. Una gasa pot millorar la lectura en aquestes casos.

Índex de perfusió i ona pletismogràfica

Els pulsioxímetres ens donen també altres valors com la freqüència cardíaca, l’ona de pletismografia, l’índex de perfusió i l’índex de variabilitat pletismogràfica que ens orienten sobre la perfusió i la necessitat de fluids de l’animal.

L’índex de perfusió (PI) reflecteix el to vasomotor perifèric, un PI baix pot indicar vasoconstricció perifèrica o hipovolèmia greu i un PI alt, vasodilatació. Aquest valor pot variar en funció el lloc on es mesuri, la temperatura, els fàrmacs utilitzats, l’activació del sistema nerviós simpàtic, el volum sistòlic i el moviment, per això és important valorar la tendència més que un valor aïllat.

La Pletismografia detecta les variacions del flux sanguini i les representa en una corba.

S: obertura de la vàlvula aòrtica

P: ona causada per l’ejecció ventricular

C: final de la sístole

D: incisura dicròtica produïda pel tancament de la vàlvula aòrtica

Podem treure molta informació de l’ona de pols, tant del volum sanguini com de la força pulsàtil a la zona de lectura, per tant ens pot orientar sobre els canvis que es produeixen a la oxigenació i perfusió dels teixits.

L’augment d’amplitud de l’ona indica vasodilatació i la disminució vasoconstricció o hipovolèmia.

Quan hi ha vasodilatació la incisura dicròtica baixa cap a la base i en vasoconstricció puja cap a l’àpex.

Índex de variabilitat pletismogràfica

Amb l’ona pletismogràfica també podem detectar si un pacient necessita fluids o no. Alguns monitors ens donen el valor de l’índex de variabilitat pletismogràfica (PVI), que és el canvi dinàmic del PI durant el cicle respiratori.

D’aquesta manera podem optimitzar el volum de fluids intraoperatoris i saber si augmentant la fluïdoteràpia millorarà la perfusió dels teixits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.