Maneig de la recuperació anestèsica

Durant el procediment quirúrgic habitualment fem el manteniment anestèsic amb halogenats (isoflurà o sevoflurà), i a l’acabar, tanquem el subministrament anestèsic perquè el pacient es vagi despertant.

Durant aquest període l’animal passa de la inconsciència a la consciència i hem d’aconseguir que aquest pas sigui progressiu i tranquil, ja que els despertars nerviosos, disfòrics o amb deliri poden provocar danys en el mateix animal o en el personal veterinari o auxiliar.

Factors que afecten al despertar

L’edat, la raça, el sexe, el temperament, la sedació prèvia, la durada de la cirurgia, etc., influeixen i ens podem trobar amb animals que es desperten excitats o molt nerviosos, amb vocalitzacions i fins i tot, a vegades, amb agressivitat.

Els animals pediàtrics i geriàtrics, els mascles, els animals agressius o nerviosos, races com els llauradors, golden, husky, border collie o llebrers tenen pitjors despertars.

Altres factors que influeixen són els procediments quirúrgics, cirurgies majors, doloroses o llargues poden tenir pitjors despertars, en canvi en cirurgies laparoscòpiques els animals tendeixen a despertar-se més tranquils.

Utilitzar TIVA de propofol o infusions contínues de dexmedetomidina intraquirúrgics també proporcionen un despertar més suau.

Pautes per millorar el despertar

Els gasos halogenats s’eliminen ràpidament, això fa que quan tanquem el vaporitzador, si no administrem cap fàrmac addicional, alguns animals es poden despertar sobtadament. Per evitar aquest despertar brusc, utilitzarem fàrmacs per allargar la sedació i fer que es despertin progressivament.

Abans de desconnectar el pacient de l‘equip anestèsic podem administrar un bolus de propofol (0,5-1 mg/kg), dexmedetomidina (1-2 mcg/kg) o ketamina (0,5-1 mg/kg), d’aquesta manera hi haurà menys risc que l’animal es desperti de cop i nerviós.

Comprovem que totes les constants són normals: freqüència respiratòria, cardíaca, saturació d’oxigen, pressió arterial, CO2 espirat,… i el traslladem a un lloc tranquil sense sorolls, còmode, sense molta llum i temperatura adequada, i l’anem supervisant fins que estigui despert del tot. Mai hem de deixar un animal sol sense supervisió després d’un procediment quirúrgic i, si és un animal o una cirurgia de risc, hem de donar-li les atencions i monitoratge adequat a cada cas.

Però així i tot, alguns animals es poden despertar, vocalitzant, nerviosos, desorientats, i fins i tot agressius, i en aquests casos hem de tornar a administrar fàrmacs de rescat per tractar per evitar l’autotraumatisme, l’augment de sagnat, i altres complicacions derivades.

Podem optar pels mateixos fàrmacs a les dosis més altes, seguits d’infusió contínua i, si creiem que pot tenir dolor, administrar un bolus de fentanilo (1 mcg/kg).

10 thoughts on “Maneig de la recuperació anestèsica

Respon a Santi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.