Cada vegada és més freqüent la presència de l’anestesista en qualsevol procediment anestèsic-quirúrgic.
Tenint un especialista dedicat a controlar l’anestèsia, el cirurgià pot dedicar-se exclusivament al procediment quirúrgic; reduint el temps anestèsic i concentrant-se només en la cirurgia.
De cara als propietaris, cada vegada més exigents, també és un signe de professionalitat i de dedicació plena per al seu animal.
Estudis de medicina humana relacionen el descens dels índexs de mortalitat anestèsica amb la presència de la figura de l’anestesista (*)
La funció de l’anestesista consisteix en fer una bona anamnesi preanestèsica, adaptar el protocol anestèsic al tipus de cirurgia i pacient escollint els fàrmacs més adients per a cada patologia i aplicant diferents tècniques anestèsiques per al control del dolor, així com fer un monitoratge complet i un seguiment de la recuperació.
L’anestesista porta un registre exhaustiu de les funcions vitals, de l’analgèsia i del pla de profunditat que permet anticipar-se a l’administració de fàrmacs abans que el pacient es descompensi o presenti dolor.
La mortalitat anestèsica no es valora només a la taula de quiròfan; els efectes secundaris de les complicacions durant el procés anestèsic-quirúrgic poden ser posteriors al dia de la cirurgia. Per exemple, els efectes de la hipotensió intraoperatòria es poden detectar dies després amb una insuficiència renal, o bé un excés de fluids pot comportar problemes al postoperatori, o no haver controlat el dolor intraoperatori pot provocar processos d’hiperalgèsia posteriors.
Igual d’important és el seguiment durant la recuperació. Proporcionar un despertar suau i controlat, així com establir una analgèsia adequada al procediment realitzat millora la taxa de supervivència.
Els darrers anys la mortalitat anestèsica veterinària ha disminuït del 1,28% al 0,55% a Espanya (podeu consultar l’estudi aquí)
La importància del monitoratge anestèsic realitzat per un anestesista preparat per a resoldre els problemes que vagin sorgint durant l’anestèsia és cada vegada més evident en el dia a dia de les clíniques veterinàries i aquest podria ser un dels motius pels quals el percentatge de mortalitat relacionada amb l’anestèsia ha minvat tant.
(*) Clarke y Hall, 1990; Dyson y col., 1998; Brodbelt, 2006