Durant l’anestèsia poden aparèixer arrítmies cardíaques que si no es tracten poden acabar en aturada cardíaca.
L’ECG ens serveix per detectar les possibles alteracions (arrítmies), a part d’indicar-nos la freqüència cardíaca.
Durant l’anestèsia podem trobar diferents arrítmies, algunes poden ser causades pels fàrmacs utilitzats en el protocol anestèsic, com els α2 agonistes o el opioides, o per l’elevat to vagal d’algunes races (braquicèfals) o estímuls durant la cirurgia.
Les arrítmies que trobem més freqüentment durant l’anestèsia són les bradiarrítmies (bradicàrdia sinusal, bloquejos AV de segon grau) i taquiarrítmies (taquicàrdia sinusal o ventricular) i extrasístoles o complexos ventriculars prematurs.
Quan ens trobem amb una arrítmia, és important valorar si té repercussió hemodinàmica per saber si és necessari tractar-la, ja que a vegades és contraproduent eliminar-la, ja que el que fa és mantenir l’hemodinàmia.
Alguns aparell elèctrics com el bisturí elèctric, mantes elèctriques, netejador bucal…, el mal contacte elèctric, o moviments del pacient, poden produir ones aberrants que es poden confondre amb arrítmies, sempre hem de comprovar que no sigui aquest el motiu.
BRADIARRÍTMIES
L’ona de l’ECG és normal, és a dir hi ha ones P seguides de QRS, però la freqüència cardíaca és menor de:
- < 50-60 bpm en gossos grans
- < 70-80 bpm en gossos petits
- < 100 bpm en gat
En funció dels fàrmacs utilitzats (alfa2 agonistes, opioides) aquests valors poden ser més baixos.
Si aquesta baixada de freqüència cardíaca està produint hipotensió i/o disminució de la perfusió, l’haurem de tractar.
Com sempre, és important conèixer la causa, per tractar-la adequadament.
Algunes causes de bradicàrdia són la hipotèrmia, l’estimulació visceral, la hipòxia, hiperpotassèmia o els fàrmacs utilitzats prèviament.
Durant les bradiarrítmies poden aparèixer “latidos de escape” per mantenir la pressió i perfusió, per tant no els hem de tractar.
Bloqueig auriculoventricular de 2n grau
Alguna on P no va seguida del complex QRS.
Aquesta arrítmia pot ser causada per l’administració d’alfa2 agonistes i/o opioides durant l’anestèsia.
Bloqueig auriculoventricular de 3r grau
Trobem ones P i complexos QRS de forma descoordinada, si no es tracta pot acabar generant “ritme d’escape” i aturada cardíaca.
TAQUICARDIA
Taquicàrdia sinusal
L’ona de l’ECG és normal (amb ona P, QRS i T)
Freqüència cardíaca superior a:
- 180 bpm gossos petits
- 140 bpm gossos mitjans
- 100-120 bpm gossos gegants
- 220-240 bpm en gats
Les causes habituals de taquicàrdia anestèsica són l’estímul nociceptiu, un baix pla d’hipnosi, hipoxèmia, hipercàpnia i hipotensió o els fàrmacs utilitzats.
Extrasístoles o complexos ventriculars prematurs
Són complexos QRS de morfologia anormal i no associats a una ona P que van darrere d’un QRS normal, interrompent el ritme sinusal i amb una pausa compensatòria posterior.
Les causes són molt variades: isquèmia miocàrdica, cardiomiopatia, traumatisme, hipercàpnia, hipòxia, desequilibris del potassi o fàrmacs utilitzats.
Podem trobar-los aïllats o en ritme bigèmin, trigèmin, en doblets, triplets, salves o taquicàrdia ventricular.
El monitoratge amb ECG és bàsic per a la detecció d’arrítmies cardíaques. És important identificar-les i actuar de forma precoç perquè no acabin derivant en una aturada cardíaca.