Arrítmies freqüents durant l’anestèsia

Durant l’anestèsia poden aparèixer arrítmies cardíaques que si no es tracten poden acabar en aturada cardíaca.

L’ECG ens serveix per detectar les possibles alteracions (arrítmies), a part d’indicar-nos la freqüència cardíaca.

Imagen que contiene objeto, dibujo, reloj, señal

Descripción generada automáticamente

Durant l’anestèsia podem trobar diferents arrítmies, algunes poden ser causades pels fàrmacs utilitzats en el protocol anestèsic, com els α2 agonistes o el opioides, o per l’elevat to vagal d’algunes races (braquicèfals) o estímuls durant la cirurgia.

Les arrítmies que trobem més freqüentment durant l’anestèsia són les bradiarrítmies (bradicàrdia sinusal, bloquejos AV de segon grau) i taquiarrítmies (taquicàrdia sinusal o ventricular) i extrasístoles o complexos ventriculars prematurs.

Quan ens trobem amb una arrítmia, és important valorar si té repercussió hemodinàmica per saber si és necessari tractar-la, ja que a vegades és contraproduent eliminar-la, ja que el que fa és mantenir l’hemodinàmia.

Alguns aparell elèctrics com el bisturí elèctric, mantes elèctriques, netejador bucal…, el  mal contacte elèctric, o moviments del pacient, poden  produir ones aberrants que es poden confondre amb arrítmies, sempre hem de comprovar que no sigui aquest el motiu.

BRADIARRÍTMIES

L’ona de l’ECG és normal, és a dir hi ha ones P seguides de QRS, però la freqüència cardíaca és menor de:

  • < 50-60 bpm en gossos grans
  • < 70-80 bpm en gossos petits
  • < 100 bpm en gat

En funció dels fàrmacs utilitzats (alfa2 agonistes, opioides) aquests valors poden ser més baixos.

Si aquesta baixada de freqüència cardíaca està produint hipotensió i/o disminució de la perfusió, l’haurem de tractar.

Com sempre, és important conèixer la causa, per tractar-la adequadament.

Algunes causes de bradicàrdia són la hipotèrmia, l’estimulació visceral, la hipòxia, hiperpotassèmia o els fàrmacs utilitzats prèviament.

Durant les bradiarrítmies poden aparèixer “latidos de escape” per mantenir la pressió i perfusió, per tant no els hem de tractar.

Bradiarrítmies

Bloqueig auriculoventricular de 2n grau

Alguna on P no va seguida del complex QRS.

Aquesta arrítmia pot ser causada per l’administració d’alfa2 agonistes i/o opioides durant l’anestèsia.

Arrítmia

Bloqueig auriculoventricular de 3r grau

Trobem ones P i complexos QRS de forma descoordinada, si no es tracta pot acabar generant “ritme d’escape” i aturada cardíaca.

Imagen que contiene verde, hombre, pájaro

Descripción generada automáticamente

TAQUICARDIA

Taquicàrdia sinusal

L’ona de l’ECG és normal (amb ona P, QRS i T)

Freqüència cardíaca superior a:

  • 180 bpm gossos petits
  • 140 bpm gossos mitjans
  • 100-120 bpm gossos gegants
  • 220-240 bpm en gats

Les causes habituals de taquicàrdia anestèsica són l’estímul nociceptiu, un baix pla d’hipnosi, hipoxèmia, hipercàpnia i hipotensió o els fàrmacs utilitzats.

Extrasístoles o complexos ventriculars prematurs

Són complexos QRS de morfologia anormal i no associats a una ona P que van darrere d’un QRS normal, interrompent el ritme sinusal i amb una pausa compensatòria posterior.

Les causes són molt variades: isquèmia miocàrdica, cardiomiopatia, traumatisme, hipercàpnia, hipòxia, desequilibris del potassi o fàrmacs utilitzats.

Podem trobar-los aïllats o en ritme bigèmin, trigèmin, en doblets, triplets, salves o taquicàrdia ventricular.

Imagen que contiene tabla, frente, pequeño, agua

Descripción generada automáticamente

El monitoratge amb ECG és bàsic per a la detecció d’arrítmies cardíaques. És important identificar-les i actuar de forma precoç perquè no acabin derivant en una  aturada cardíaca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.