Anestèsia per a gossos braquicèfals

Actualment les races braquicèfales són molt habituals a les clíniques veterinàries. La seva anatomia i fisiologia els comporta una sèrie de patologies que fan que l’anestèsia tingui més risc. Per això és molt important dur una monitorització estricta durant tot el procediment, però en especial atenció durant la intubació i la recuperació.

Característiques anatòmiques

El síndrome braquicèfal està caracteritzat per estenosi nasal, paladar tou elongat, estenosi del vestíbul nasal, anomalies dels cornets nasals, macroglòssia i tràquea hipoplàsica ( en discussió ). Tot això comporta una obstrucció del tracte respiratori superior que pot acompanyar-se de dispnea, roncs, cianosi, síncopes…

L’augment de l’esforç inspiratori, la resistència del pas de l’aire i l’augment de la pressió negativa intratoràcica provoquen edema i inflamació de les mucoses, eversió, debilitat i col·lapse de la laringe que desemboquen en una mala ventilació pulmonar i per tant poden tenir hipòxia, hipertensió pulmonar i edema pulmonar.

Aquestes races també poden presentar hèrnia de hiat, atonia del càrdies, hiperplàsia del pílor, conjuntament associat a la pressió negativa intratoràcica i és habitual que presentin reflux gastroesofàgic amb simptomatologia de dolor, ptialisme, regurgitació i/o vòmits.

Aquest reflux pot ascendir a vies altes durant l’anestèsia i provocar esofagitis, rinitis o pneumònia per aspiració.

També poden presentar augment del to parasimpàtic i tenir arrítmies sinusals, bloquejos sinusals i bloquejos AV de 1r grau.

L’exoftàlmia que tenen aquestes races els predisposa a desenvolupar úlceres corneals per la disminució de les secrecions durant el procediment anestèsic.

Monitoratge

El monitoratge anestèsic és de vital importància. En els animals amb simptomatologia marcada hi ha molt més risc, ja que qualsevol complicació anestèsica serà major.

És fonamental monitorar la capnografia i la pulsioximetria per detectar si hi ha una mala ventilació (hipoventilació i hipercàpnia), també  l’ECG per detectar arrítmies i la temperatura per evitar hipertèrmia o hipotèrmia.

L’analgèsia multimodal evita el dolor que provocaria més obstrucció del tracte superior i un augment del treball miocàrdic.

Cal proporcionar una bona vigilància fins que estiguin totalment conscients i estables.

Algunes de les races braquicèfales més habituals són: American Bully, Boston Terrier, Bóxer, Bulldogs, Bullmastiff, Carlí, Cavalier King Charles Spaniel, Dogo Burdeos, Lhasa apso, Pequinès, Pug i Shih Tzu.

Si voleu més informació: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jsap.12948