Anestèsia en laparoscòpia veterinària

L’anestèsia en laparoscòpia veterinària presenta unes diferències respecte a la cirurgia convencional que s’han de tenir en compte. Els canvis que provoca la pressió intrabdominal del pneumoperitoneu fa que sigui recomanable utilitzar la ventilació mecànica durant aquests procediments.

La pressió exercida dins de l’abdomen, entre 8 i 15 mmHg en veterinària, produeix uns canvis importants:

  • A nivell respiratori hi ha una reducció de la compliança i de la capacitat residual funcional causada principalment pel desplaçament cranial, això produeix l’aparició d’atelectàsies. I podem trobar hipercàpnia i hipoxèmia en els casos més complicats.
  • A nivell renal es pot produir un increment de la pressió capil·lar intraglomerular i disminuir la perfusió renal (important en animals amb insuficiencia renal).
  • A nivell hepàtic es redueix el flux venós portal, i si la cirurgia és llarga pot haver-hi lesions en els hepatòcits.
  • En medicina humana el pneumoperitoneu pot augmentar el risc de reflux esofàgic, això s’ha de tenir en compte en animals amb regurgitació o reflux i especialment en races braquicefàliques.

D’altra banda, el CO2 que s’utilitza per insuflar l’abdomen és fred i la temperatura corporal pot baixar 1-2 graus.

En animals sans aquestes pressions no produeixen caiguda de la despesa cardíaca, però els animals hipovolèmics s’haurien d’estabilitzar prèviament per evitar-ne un descens.

Laparoscòpia

Ventilació mecànica en laparoscòpia

Es recomana un volum tidal de 10-15ml/kg + volum compressible de la màquina d’anestèsia (si l’equip ho permet, fer un test de compliança), amb una freqüència respiratòria 12-20 rpm, adaptant aquests valors segons la capnografia.

Mantenir una pressió meseta entre 12-15 mmHg i utilitzar un valor PEEP del 50% del valor de pressió de pneumoperitoneu per reduir les atelectàsies, comprovant que el  ∆ pressió (Pmeseta-PEEP) < 15 mmHg.

Monitoratge anestèsic

  • Capnografia. Per avaluar l’eficàcia de l’intercanvi gasós, mantenir entre 35-40mmHg.
  • Espirometria i corbes de pressió-temps i flux-temps per valorar la mecànica respiratòria.
  • ECG. Per a detecció d’arrítmies intraoperatòries.
  • SpO2. Per valorar el nivell de saturació d’O2 a la sang i detectar hipoxèmia.
  • Pressió arterial. Per detectar hipotensió o hipertensió.
  • Temperatura. Per prevenir hipotèrmies.

Com hem dit la pressió abdominal produeix canvis a diferents nivells. Amb la ventilació mecànica adequada reduïm l’impacte sobre el sistema respiratori, millorant l’intercanvi gasós i evitant els possibles problemes derivats com la hipercàpnia i hipoxemia. El monitoratge anestèsic ens permet, com sempre, detectar qualsevol alteració durant el procediment per poder actuar a temps i evitar les complicacions posteriors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.