Anestèsia en Bulldog Francès amb defecte del septe interventricular

Cooper

 Bulldog Francès

Mascle

7 anys

Patologia: Defecte del septe interventricular

Cirurgia: empelt de conjuntiva i extracció de líquid de la càmera anterior per a cultiu i antibiograma

Defecte del septe interventricular

El defecte del septe interventricular (DSIV) és una malformació produïda per una anomalia durant el desenvolupament embrionari del tabic interventricular, com a conseqüència d’aquesta malformació queda un orifici que permet el pas de sang d’un ventricle a l’altre.

L’etiologia és desconeguda i el bulldog és una raça predisposada.

La fisiopatologia i simptomatologia depenen del tamany i localització del defecte, malformacions associades i les resistències pulmonar y sistémica

Els defectes de petit tamany (restrictius), ocasionen poc desviament del flux sanguini i tenen poca repercusió sobre aurícula i ventricle esquerres, i cap sobre el ventricle dret. Per tant no hi ha simptomatologia clínica, només es detecta un buf sistòlic generat per la turbulència del flux saguini a través del defecte.

Quan el defecte és de gran tamany o “no restrictiu”, hi ha un volum incrementat de flux sanguini que va cap als pulmons i cavitats esquerres que ocasiona una elevada sobrecàrrega de volum i que repercutirà també en el ventricle dret i produirà hipertròfia concéntrica.

Inicialment les pressions pulmonars són inferiors a les sistèmiques i el desviament sanguini és esquerra-dreta. Quan l’increment del flux pulmonar es manté en el temps, es produeixen alteracions pulmonars vasoactives, responsables de l’aparició de la hipertensió pulmonar i de la inversió del desviament sanguíni, dreta-esquerra.

Les manifestacions clíniques d’aquests pacients són conseqüència de la hipoxèmia arterial i són: intolerància a l’exercici, cianosi i policitèmia.

Procediment anestèsic

Proves pre-anestèsiques

Analítica sanguínia completa (anormalitats):

RBC 5,26, WBC 23,88 K/µL, Neutròfils 20,02 K/µL, Eosinòfils 0,08 K/µL

pH 7,46

ECG:

normal, freqüència cardíaca 120bpm, no es detecten arrítmies

Pressió arterial

127/76/93

Ecocardiografia prèvia:

Regurgitació pulm 2,17 m/s

Vel pulmonar estenosi 4,18 m/s

CIV 4mm 

Protocol anestèsic

En aquest cas hem de tenir en compte que el pacient és un animal cardiovascularment inestable, per tant utilitzarem fàrmacs que tinguin el mínim efecte sobre el sistema cardiovascular.

El classifiquem com ASA III.

Durant l’anestèsia l’animal ha d’estar ben hidratat, s’ha de mantenir la pressió arterial i minimitzar els increments en la resistència vascular per tal de reduir la hipoxèmia. La hipoxèmia té com mecanisme compensador l’augment de producció de glòbuls vermells (policitèmia) per intentar mantenir una correcta oxigenació dels teixits. Aquest augment de cèl·lules augmenta la viscositat de la sang i afavoreix l’aparició de trombosi.

Les arrítmies no són molt freqüents, però si apareguessin podríem utilitzar antiarrítmics (Digoxina per taquicàrdia supraventricular; bloquejants dels canals de calci, bloquejants dels canals de sodi o β-bloquejants per taquicàrdia ventricular; Atropina en bradicàrdía). 

És important que el pacient estigui compensat abans de l’anestèsia.

PREMEDICACIÓ

Metadona 0,3 mg/kg

És un animal tranquil i es queda bastant sedat per manipular-lo sense estrés

Oxigenació amb mascareta

INDUCCIÓ

Midazolam 0,2 mg/kg

Fentanilo 5 µg/kg

Alfaxalona 0.3 mg/kg

MANTENIMENT

Isoflurà 0,75%

Infusió continua de Fentanil per reduir dosi d’halogenats 5 microg/kg/h

MONITORITZACIÓ

FC, FR, temperatura, ECG, presión arterial, pulsioximetría, capnografía.

RECUPERACIÓ

Monitorització:

Temperatura, FC, FR, pols

Control hematòcrit: 37,5%

Analgèsia postoperatòria:

Buprenorfina